El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


29 de noviembre de 2008

Via Silvia Vallés, Camell dels Ecos


Aquesta via puja a la gepa del Camell dels Ecos. Va ser oberta durant el març de 2007 per Santi Puig.

El primer llarg l'agafem prestat de la via Sirokin, i els primers metres són fins. Fem un canvi de reunió ajudats d'una corda fixa i caminant uns metres a l'esquerra, fins arribar a un arbre característic a una zona de la paret on s'intueix una canaleta (parabolt visible).

La via té alguns passos fins, algun d'artificial, una fissura força difícil i una altra fissura tipus tobogan, fàcil al principi i es va complicant.

Passos difícils a l'inici del llarg. Per arribar a la reunió és pràcticament imprescindible un friend nº2 pr fer un pas d'artificial.
Llarg guapo amb diedre i fissura.
Aquest és el llarg tobogan. Des d'aqui per arribar al cim empalmem amb la via normal de la gepa del Camell.

Via semiequipada amb parabolts de 10mm i algun clau.
Màxim obligat: V+
Horari: 2h , 160m
Material: friends 1, 2 i 3.

Per baixar de la gepa del Camell fem un ràpel de 20 m cap a l'oest, des d'una instal·lació. Arribem al camí de la canal dels micos.

3 de noviembre de 2008

El Tornillo, vía del Cuervo entrada Directa

Aquesta és una combinació de 2 vies que surt al llibre del Picazo. Les vam fer fa uns mesos i ens van agradar bastant. Més pel lloc i per l'ambient que per la roca, que no és gaire bona. La dificultat més gran pot ser l'aproximació, si no es coneix el lloc.

Nosaltres vam anar des del Monestir, pel camí que puja a Sant Jeroni. Un cop passat el Puntal de l'Albarda veiem a mà esquerra del camí una mena de banyeres escolpides a la roca. En aquest punt abandonem el camí, pujant per les banyeres i endinsant-nos al bosc. Amb una mica d'intuició s'ha d'anar a buscar un collet a mà esquerra i abans d'arribar a l'Albarda. Baixem cap al sud per un corriol i fixant-nos a la dreta on trobarem la base del Tornillo (cargol?).


via del Cuervo, entrada directa



El primer llarg puja per una placa amb fissures i després per la dreta d'una canal. Els arbres no són gaire bons així que 3 claus universals són de molta ajuda, sobre tot pel primer tram.


El segon llarg és fàcil i no és equipat.


Muntem reunió i escalem la fissura, que es va posant cada cop més difícil. Xapem algun burí i començem un Ae molt llarg (amb un pas aïllat d'A1). Els burils són bastant antics. Muntem una reunió bastant aèria sobre uns 5 burils.


La última tirada és més Ae amb una sortida en lliure bastant fina.


Material: 3 universals, algun friend va bé.

Dificultat : MD
aresta sud de la Desgraciada


Fem un petit ràpel d'una sabina i arribem a un collet estret. Grimpem un petit llarg i començem l'aresta sud de la Desgraciada. Aquesta està ben equipada amb material més modern. En arribar al cim fem un ràpel cap a l'oest d'uns 20 m des d'una instal·lació nova.

Dificultat: D+